Rambla espessa i embrutida
de rialles estridents;
de rialles estridents;
pellerofes a les dents,
cacauet sense mentida.
El pessic salta i alterna
amb el braç arrebossat
i amb les galtes de soldat
que du el baf de la caserna.
Rambla, vides escaldades
sense gota de control,
alegries de futbol
i begudes disgustades...
Rambla absurda de la nit,
com més avall més neguit...
Mig podrint-se, mig desfent-se,
amb l'anunci lluminós
de color de vidre fos
i color de verd de menta...
Rambla viva, tempestats
de rosegons i arengades,
de cabells oxigenats,
de joies falsificades...
Rambla de boira i enyor:
violins a les aixelles,
dispèpsia, mareig sonor,
i la farsa de l'amor
i la pau de les estrelles.
Rambla de sempre, amb l'esquena
guarnida de gallardets,
amb els caus de tota mena,
i amb els plors i amb els xiulets...
Rambles, venes inflamades,
cementiri de neguits,
que has aguantat tots els crits
i totes les garrotades.
Rambla nostra tan banal,
i tan tèrbola i tan clara,
que Déu te guard de mal
i et faci més nostra encara.
