GUZMAN1

lunes, 21 de agosto de 2017

Poema de la Rambla, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.




Rambla espessa i embrutida

de rialles estridents;



pellerofes a les dents,

cacauet sense mentida.

El pessic salta i alterna

amb el braç arrebossat

i amb les galtes de soldat

que du el baf de la caserna.

Rambla, vides escaldades

sense gota de control,

alegries de futbol

i begudes disgustades...

Rambla absurda de la nit,

com més avall més neguit...

Mig podrint-se, mig desfent-se,

amb l'anunci lluminós

de color de vidre fos

i color de verd de menta...

Rambla viva, tempestats

de rosegons i arengades,

de cabells oxigenats,

de joies falsificades...

Rambla de boira i enyor:

violins a les aixelles,

dispèpsia, mareig sonor,

i la farsa de l'amor

i la pau de les estrelles.

Rambla de sempre, amb l'esquena

guarnida de gallardets,

amb els caus de tota mena,

i amb els plors i amb els xiulets...

Rambles, venes inflamades,

cementiri de neguits,

que has aguantat tots els crits

i totes les garrotades.

Rambla nostra tan banal,

i tan tèrbola i tan clara,

que Déu te guard de mal

i et faci més nostra encara.